Riu Llobregat (Territori del Baix Llobregat Nord)

[M. Kessler (2000): El paisaje y su sombra]

iiii

Introducció

El territori del Baix Llobregat Nord per on flueix el riu Llobregat ha sofert històricament grans transformacions, i tot sembla indicar que seguirà rebent una forta pressió a transformar-se.

Ha esdevingut lloc de pas per les vies de comunicació interterritorial, vies que connecten les poblacions que constitueixen la gran perifèria de la metròpoli de Barcelona, poblacions que reben les migracions internes i externes de la gran ciutat.
L’aparició de filaments urbans –tal i com ho expressa el demògraf Hervé le Bras- fusionen entre sí les ciutats situades al llarg de les vies de circulació i dels rius. El creixement i els filaments urbans produeixen canvis en el paisatge, canvis que evoquen a parlar, com diu Marc Augé, de la urbanització del món. Aquesta urbanització del món consisteix en estendre el teixit urbà al llarg dels rius com el interminable creixement de les megalòpolis, fenomen que constitueix la realitat sociològica i geogràfica d’allò que es coneix com a universalització o globalització expressat en una dimensió local.
El conjunt d’aquest territori està constituït per múltiples zones de pas, zones que en molts casos esdevenen territoris fronteres. Hi ha fronteres naturals, fronteres urbanístiques, fronteres industrials, fronteres culturals i estètiques, fronteres polítiques, que en conjunt senyalen la necessitat d’aprendre per comprendre.

A l’hora d’aproximar-se al territori, hem tingut en compte els criteris que l’Observatori del Paisatge ha desenvolupat per elaborar el Prototipus de Catàleg de Paisatge (2006). Tot seguit presentem alguns dels conceptes que utilitzarem en el nostre projecte:

Visió integrada del paisatge

El paisatge és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econòmiques o el patrimoni històric). El paisatge es concep, al mateix temps, com una realitat física i la representació que ens en fem. És la fesomia d’un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i també els sentiments i les emocions que desperten en el moment de contemplar-los. El paisatge és concebut en els catàlegs com un producte social, la projecció cultural d’una societat en un espai determinat des d’una dimensió material, espiritual i simbòlica.

Multiplicitat de valors

L’enfocament multidimensional del paisatge es tradueix en la multiplicitat de valors que el caracteritzen, es parteix de l’existència de diversos valors o tipus de valors del paisatge (ecològics, històrics, culturals, estètics, simbòlics), atribuïts pels agents que hi intervenen i per la població que en gaudeix. A més tot paisatge pot tenir un valor d’existència i/o un valor de legat.

Enfocament metodològic qualitatiu

No tots els paisatges tenen el mateix significat per tothom i, d’altra banda, a cada paisatge se li poden atribuir diferents valors i en graus diferents, segons l’agent o individu que el percep. Cal acceptar, per tant, l’existència de dificultats metodològiques i de diferències perceptuals respecte al paisatge. Les diferents concepcions a l’entorn del paisatge implicaran diverses metodologies de tractament.

Aplicació al conjunt del territori

No s’exclou cap part del territori; s’analitzen els espais marginals i degradats, els quotidians –com per exemple els paisatges de les àrees comercials o els espais industrials– o els conformats per infrastructures i equipaments (aeroports, grans nusos de comunicació, naus industrials, gasolineres). S’inclou tot el territori, des dels espais naturals fins als urbans, passant pels rurals i periurbans, així com les aigües interiors i marítimes.

iii

Recorreguts (Roamings)

El territori es pot descriure des d’un punt de vista estètic-geomètric, però també des d’un punt de vista estètic-experimental. Per a poder reconèixer una geografia en el interior del caos de les perifèries, es pot intentar entrar en relació amb el caos utilitzant la forma estètica del recorregut erràtic. D’aquesta manera podrem descobrir un complexa sistema d’espais que poden travessar-se sense solució de continuïtat. Els buits d’aquest “arxipèlag” constitueixen els últims llocs on és possible perdre’s, on podem sentir-nos al marge del control, en uns espais dilatats i estranys, una espècie de parc espontani que no constitueix ni una nova proposta ambientalista d’una falsa naturalesa rústica ni un goig consumista del temps lliure. Són espais amb una vocació nòmada, que viuen i es transformen a una velocitat tan gran que realment superen el ritme de projectació de les administracions.

La pràctica del recorregut s’està consolidant a l’actualitat com un modalitat d’expressió i un útil instrument de coneixement de les transformacions dels territoris urbans, periurbans i rurals. Per aquest motiu, ara sentim la necessitat de convidar als ciutadans a la transurbància, a recuperar la dimensió del viatge i del descobriment del territori. Si s’afronta a peu, el territori es converteix en un món inexplorat en moltes de les seves parts, un món fet d’espais caòtics, plens de contradiccions, drames, buits.

● Els recorreguts tindran un caràcter lúdic -el característic del “viatger”-, de tal manera que l’experiència fenomenològica intersubjetiva i el coneixement científic siguin productius: Observar, Comprendre, Habitar.

iii

Observar i experimentar

Quan avui pensem en aquest territori del Baix Llobregat Nord es configura un paisatge complex fet de carreteres i autopistes, vies de tren, nuclis urbans, polígons industrials i grans indústries, un riu de color oxidat travessat per diversos ponts, un entramat borrós de formacions urbanes, camps agrícoles, prats, herbassars i boscams, amb les muntanyes de Montserrat al fons.

En totes les èpoques, el caminar ha produït arquitectura i paisatge, i aquesta pràctica, casi oblidada per complet pels propis arquitectes, s’ha vist reactivada pels poetes, els filòsofs i els artistes, capaços de veure allò que no existeix i fer que surti alguna cosa d’això.

● A partir de l’observació i l’experimentació del territori, volem generar la construcció d’imaginaris contemporanis vinculats a l’experiència artística entesa com a creadora de realitat. Uns imaginaris que són fruit de la interpel·lació directa i que poden servir per a la interpretació de la contemporaneïtat.
Ens valdrem de fotografies, enregistraments videogràfics, enregistraments de so, mapes, dibuixos, poemes, narracions, etc.

iii

Intervenció i participació

Lluny de l’art per l’art i del principi d’autonomia (de l’art), entenem l’activitat artística com una intervenció que es fa càrrec de la realitat de forma prospectiva i experimental valorant el context en el que s’inscriu.

● Una activitat d’aquestes característiques no tindria sentit si no es socialitza en el propi territori. Per això, el projecte també implicarà a diversos agents locals: associacions, escoles, instituts, …
Aprofitarem les eines electròniques i d’informació que avui disposem amb el que es coneix com a web 2.0: blog, videoblog, wiki, … per tal de facilitar la participació dels ciutadans.

iii

Institucions i entitats participants

Diputació de Barcelona
Ajuntament de Martorell
Ajuntament d’Olesa de Montserrat
Universitat de Barcelona: Departament de Disseny i Imatge
Observatori del Paisatge [Generalitat de Catalunya]
Projecte Rius

• Taller ON Riu Llobregat
• Projectes de creació
• Textos
• Exposicions